Consorzi pe difese dai cjistiei storics dal Friûl Vignesie Julie
Motore di ricerca
×

Fort Hensel

Logât suntun cret a spiç a control de vie che e menave a Tarvis, sul ôr de Fele, vuê cheste fuartece e je dal dut bandonade. «La uniche strade dulà che par secui in Valcjanâl a son passâts comerciants pacifics e esercits invasôrs, e passave sot des rivis dal çuc, doprant il spazi strent fra la sô cueste e il cors de Fele [...]». Ancje se a son rescj maestôs di oparis di difese che ancjemò si viodin sul cuel, no reste pardabon nissune olme dal fuart difindût tal 1809 dal cjapitani Hensel e dai siei oms, par vie che chestis struturis a jerin massime di len, e a forin sdrumadis par ordin di Napoleon daspò l’atac famôs dal 17 di Mai dal 1809. Il fuart al fo tornât a fâ sù fra il 1848 e il 1850, e al fo clamât in mût gjeneric "sbarament di Malborghet". Tra il 1881 e il 1883 a forin inmaneâts lavôrs imponents par rignuvî lis oparis di difese; tal 1884 la fortificazion e fo screade uficialmentri e le clamarin "Fort Hensel", in onôr dal zovin cjapitani che al jere stât il so prin difensôr. Tal 1915 chest lûc, ocupât dai austriacs, al fo bandonât par simpri, stant che aromai nol jere plui un puest sigûr par parâsi dai obiçs talians plaçâts pôc lontan. «Dutis lis fortificazions a forin sdrumadis o vuastadis une vore dai tancj bombardaments, ancje se la bandiere asburgjiche e fo regolarmentri alçade in chel lûc fintremai al 1918».